Ingredients (surten uns 50 bunyols mitjans aproximadament) : 6 ous, 150 grams de farina, 250 ml. de llet, 120 grams de mantega, un pessic de sal, una cullerada de matafaluga (es pot posar en pols o en gra picant-la una mica), la pell ratllada d’una llimona, oli d’oliva per fregir (força quantitat, un litres aproximadament) i sucre per arrebossar els bunyols. I anís (licor) per aromatitzar.
1) Primer de tot dir-vos que aquests bunyols recorden a la massa de la pasta choux (la de les lioneses, però en aquest cas la fregim i no enfornem) En
un cassó posem la llet, la mantega a daus, un pessic de sal i la matafaluga. Ho
posem al foc i quan estigui a punt de bullir hi afegim la farina (que
prèviament haurem tamisat) de cop, amb el foc lent i remenem fins que tinguem
una massa compacta. Cal que aquesta massa es desenganxi de les parets del
cassó. En aquest punt apartem el cassó del foc i...
2) Aboquem
els ous, atenció ! d’un en un, i anar remenant-ho tot fins que quedi integrat a
la massa. Va molt bé treballar-ho amb unes pales per poder fer-ho amb més força
i aprofitant la nostra energia. Ha de
quedar un aspecte i textura homogènia.
3) Ara
deixem reposar uns minuts i els fregirem.
4) En
una paella o cassó ben amples posem a escalfar l’oli d’oliva, força quantitat.
Ara ve la part difícil, la de donar forma als bunyols, si és que es pot donar forma. Jo ho faig formant boletes amb dues culleres de postres. Agafo una porció que
ocupa mitja cullera i ajudant-me de l’altra cullera ho aboco a la paella. L’oli
ha de ser força calent.
5) Si
tot va bé els mateixos bunyols es giraran solets però si no és així, els ajudem
donant-los la volta amb una cullera. Això sí, vigilant molt de respectar la seva forma i no aixafant-los. Han d’agafar aquell color mel i s’han d’haver
inflat, senyal que s’han fet per dins i per fora.
6) Els
traurem, posarem en una safata amb sucre i, opcional, els vaporitzarem amb anís
(va molt bé un d’aquells potets vaporitzadors que s’utilitzen per colònies o
pels vinagres) i els arrebossem amb sucre (en calent el sucre queda més ben
enganxat) vigilant molt que no se'ns xafin, així queden més bonics. Els posem en una safata amb paper absorbent perquè vagi
desapareixent l’oli sobrer. Recomano fer-los i menjar-los en poca estona, d'un dia a l'altre perden molt.
I va molt bé un vi dolç per
acompanyar,
Bon profit!
“Acompanyats o sols,
Que bons són els bunyols!
Si són ben ensucrats,
Te’ls menges a grapats.
I si no ho són, també,
Que sempre venen bé.
Sucats en llet fan clar
Qualsevol esmorzar” (“Bunyols”, Miquel Martí i Pol)
Mmmmmm!!!!! Jo que els he tastat (aquell dia de reunió) puc dir que són boníssims! ;)
ResponEliminaoohhh... i tant !! mooltes gràcies encara que t'he de dir que els que he penjat al bloc tenen l'ingredient que els fa un pèl diferents: la matafaluga... em penso que els de la reunió tenien una mica d'anís (licor)...però, tant-se-val... moltes gràcies pel teu comentari.
ResponEliminahola Judit, fare algunes receptes del teu blog, una d,elles sera aquesta!!!!! Soc la mare de la Esther!!!
ResponElimina